Avui parlarem de pobles que tenen el seu escut acord al nom actual. Molts d'aquests noms són paraules a les que s'ha acabat desembocant i potser ja no tenen res a veure ara amb el que significaven en un principi, o que el seu significat sembla una altra cosa del que realment és. Però el millor de tot es que els pobles modifiquen els seus escuts per a que això tingui sentit. Aquí va una llista de 10 poblacions catalanes que més o menys tenen a l'escut l'origen del seu nom, alguns d’evidents:
Canet de Mar: entre altres coses, al seu escut es poden veure un gos (can, canet) i un vaixell, encara que sense mar. A part de la senyera i una planta que vagi vostè a saber que significa aquest coi de merda. El gos es va deure tirar a la mar. Escut curiós sens dubte.
Cantallops: escut del Cantallops gironí de l’Alt Empordà i no el d’Avinyonet del Penedès o Subirats. Ben simple, un llop de sable (negre) sobre fons daurat. De nit deu haver-hi molts llops udolant.
Dosrius: poble del Maresme. Simbolitza la situació del poble a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars, que formen la riera de Dosrius. També surt el castell del poble (o el que queda d’ell).
Esparreguera: nom explicit d'una sola paraula, poble ple d'espàrrecs. Una bonica mata d'esparreguera sota la creu de Santa Eulàlia, la seva patrona, el mateix que succeïx amb el cas de L'Hospitalet de Llobregat.
Figueres: del llatí ficarias "figueres". Escut a quarts, al primer i a l’últim una fulla de figuera a cadascun, alternades amb els quatre pals de gules al segon i al tercer quart del blasó.
Molins de rei: remolí que simbolitza un d’aquest molins que no sé on serien ni de quin rei eren.
Montgat: un penyal amb el mar de fons pel qual es veu solcant l'aigua en calma un veler anomenat Llibertat. Un gat es va llençar des d'aquí de cap a l'aigua o va ser empès sense el seu consentiment.
Ripollet: riu-pollet. Un riu i un pollastre. El pollet groc està clar, però per més redundància té als seus peus el riu Ripoll. En quant al tema del nom del riu Ripoll deu vindre perquè es banyaven molts polls en aquest riu. Quina obsessió pels animals de llençar-se a l'aigua. Les moles que surten a cada banda fan referencia als molins paperers del poble.
Sabadell: l’escut més impactant, no pot ser que el nom vingui d’aquest cagarro. No és res evident. Saba ve de ceba, una ceba ben Grossa com la que surt a l’escut. La ceba d’ell, la seva d’aquest fill de puta. Representa l'origen humil i industrial de la població, el seu mercat agrícola.
Tordera: un tord a una era. Simple també i més simple encara el dibuix de l’era, un camp verd sense res més. Déu meu el que s’ha de veure.
