Mostrando entradas con la etiqueta La barretina catalana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La barretina catalana. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de octubre de 2011

Cacaolat



Finalment la marca Cacaolat serà venuda a Damm i Cobega, la cervesera i l'envasadora de Coca-Cola. Deixarà així d'estar en concurs de creditors i escaparà de les corruptes mans del mafiós Ruiz-Mateos, que ha estafat per segona vegada al país amb la seva Nova Rumasa. Damm té pensat construir una fàbrica que entrarà en funcionament el 2013 per la firma de batuts, en les seves antigues instal·lacions de Santa Coloma de Gramenet. També s'ha de dir que Cacaolat tornarà a distribuir els seus productes amb normalitat cap a finals d'any per supermercats, ja que ara només s'estava venent a bars per culpa de la crisis que patia l'empresa. Amb això recuperarà el seu lloc al mercat el primer batut de llet i cacau que es va fabricar industrialment a tot el món, creat per l'empresa catalana Letona el 1931.


sábado, 11 de septiembre de 2010

11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya



El mateix escric 10 entrades en 11 dies que m'estic 12 dies sense publicar res. Avui es la Diada de Catalunya, el dia gran del país. Encara que és estrany celebrar una derrota i portar-li flors a un covard que va aprofitar per fugir del camp de batalla en quant el van mínimament ferir. En canvi del nom de tots aquells que van morir en la defensa de la ciutat ningú s'en recorda. I com cada any, fan portes obertes al Palau de la Generalitat que només s'obre per dates així. El recorregut dura mitja hora i escaig i et porta per totes les estàncies rellevants de l'edifici: la Sala de Conferències, el Pati dels Tarongers, el Saló Daurat, la Capella de Sant Jordi, la Galeria gòtica i el Saló de Sant Jordi.

Sala de Conferències, de Josep Puig i Cadafalch


Pati dels Tarongers


Gàrgoles


Saló Daurat - Les quatre grans cròniques, d'Antoni Tàpies


Sant Jordi


Porxo


Pont neogòtic del Carrer del Bisbe que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges


Rosassa de la Capella de Sant Jordi


Torre


Galeria gòtica o Pati central


Saló de Sant Jordi


Mosso d'Esquadra amb l'uniforme de Gala


miércoles, 11 de agosto de 2010

Fans de Catalunya



Avui he anat a recollir la meva samarreta de Fan de Catalunya al Palau Robert. Em vaig assabentar gracies a l'amic Ortega que la regalaven i això que la ciutat està plena d'anuncis, però es que no havia llegit la lletra petita. Es veu que es una campanya per publicitar el país feta per la Generalitat, una nova i absurda manera de malbaratar els diners dels contribuents. Els anuncis estan protagonitzats per famosos a diferents llocs de Catalunya: Ferran Adrià, Gemma Mengual, Custo Dalmau, Bojan Krkić i Josep Carreras. Però a partir d'ara i pel que diuen a la seva web, es veu que ja no queden més samarretes, sinó que ara sortegen caps de setmana entre tots aquells que enviïn fotos amb la samarreta posada: http://www.fansdecatalunya.cat/



lunes, 28 de septiembre de 2009

Castellers



Ahir com a cloenda de la Mercè es va celebrar a la Plaça de Sant Jaume la tradicional Festa Castellera, amb la participació de la colla amfitriona, els Castellers de Barcelona i com a dues grans convidades els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Les tres colles van fer aparició a la plaça en Pilars de 4 pel Carrer de Ferran. L'exhibició va constar de 3 rondes de torres i un pilar per cadascuna como sempre. A comentar que els Minyons de Terrassa celebraven el seu 30 aniversari i els Castellers de Barcelona 40 anys, arrodonits amb la càrrega i descàrrega per primera vegada en la seva historia del 4 de 8 amb l'agulla i la càrrega del Pilar de 7 amb folre. Però el més espectacular va ser la Torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca.

Escala de 7 dels Falcons


Arribada pel Carrer de Ferran dels Minyons de Terrassa en Pilar de 4


Carles Martí (Primer Tinent d'Alcalde), Jordi Hereu (Alcalde) y Jordi Portabella (Regidor ERC)


Castellers de Barcelona - 4 de 8 amb agulla


L'agulla


Torre de 8 amb folre dels Castellers de Barcelona caient-se


Minyons de Terrassa - 4 de 9 amb folre


Castellers de Vilafranca - Torre de 9 amb folre i manilles


Castellers de Barcelona - Pilar de 7 amb folre


Castellers de Vilafranca - Doble Pilar de 5


Pujant l'enxaneta al balcó de l'Ajuntament


martes, 14 de abril de 2009

Mona de Pasqua




Ha sigut la primera vegada que m'ha tocat comprar la mona de pasqua a la meva fillola, que encara que ara té 2 anys, els anys anteriors era molt petita com per menjar xocolata. És una tradició a Catalunya que el padrí regali la mona al seu fillol el diumenge de pasqua per menjar-la el dilluns, cosa que simbolitza el fi de la Quaresma. Les mones poden ser de molts tipus, des d'una coca amb ous durs a sobre fins a un pastís amb figures de xocolata. Aquest ritual l'aprofiten els pastissers per fer autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata recreant personatges animats o famosos.

martes, 24 de marzo de 2009

Escuts catalans curiosos



Avui parlarem de pobles que tenen el seu escut acord al nom actual. Molts d'aquests noms són paraules a les que s'ha acabat desembocant i potser ja no tenen res a veure ara amb el que significaven en un principi, o que el seu significat sembla una altra cosa del que realment és. Però el millor de tot es que els pobles modifiquen els seus escuts per a que això tingui sentit. Aquí va una llista de 10 poblacions catalanes que més o menys tenen a l'escut l'origen del seu nom, alguns d’evidents:


Canet de Mar: entre altres coses, al seu escut es poden veure un gos (can, canet) i un vaixell, encara que sense mar. A part de la senyera i una planta que vagi vostè a saber que significa aquest coi de merda. El gos es va deure tirar a la mar. Escut curiós sens dubte.


Cantallops: escut del Cantallops gironí de l’Alt Empordà i no el d’Avinyonet del Penedès o Subirats. Ben simple, un llop de sable (negre) sobre fons daurat. De nit deu haver-hi molts llops udolant.




Dosrius: poble del Maresme. Simbolitza la situació del poble a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars, que formen la riera de Dosrius. També surt el castell del poble (o el que queda d’ell).



Esparreguera: nom explicit d'una sola paraula, poble ple d'espàrrecs. Una bonica mata d'esparreguera sota la creu de Santa Eulàlia, la seva patrona, el mateix que succeïx amb el cas de L'Hospitalet de Llobregat.




Figueres: del llatí ficarias "figueres". Escut a quarts, al primer i a l’últim una fulla de figuera a cadascun, alternades amb els quatre pals de gules al segon i al tercer quart del blasó.



Molins de rei: remolí que simbolitza un d’aquest molins que no sé on serien ni de quin rei eren.




Montgat: un penyal amb el mar de fons pel qual es veu solcant l'aigua en calma un veler anomenat Llibertat. Un gat es va llençar des d'aquí de cap a l'aigua o va ser empès sense el seu consentiment.



Ripollet: riu-pollet. Un riu i un pollastre. El pollet groc està clar, però per més redundància té als seus peus el riu Ripoll. En quant al tema del nom del riu Ripoll deu vindre perquè es banyaven molts polls en aquest riu. Quina obsessió pels animals de llençar-se a l'aigua. Les moles que surten a cada banda fan referencia als molins paperers del poble.


Sabadell: l’escut més impactant, no pot ser que el nom vingui d’aquest cagarro. No és res evident. Saba ve de ceba, una ceba ben Grossa com la que surt a l’escut. La ceba d’ell, la seva d’aquest fill de puta. Representa l'origen humil i industrial de la població, el seu mercat agrícola.


Tordera: un tord a una era. Simple també i més simple encara el dibuix de l’era, un camp verd sense res més. Déu meu el que s’ha de veure.

miércoles, 23 de abril de 2008

Sant Jordi



Avui es Sant Jordi, patró de Catalunya, dia en que es commemora la seva mort el 23 d'abril del 303. Potser és la principal festa després de la Diada, encara que contradictòriament sigui laborable. Es com un dia dels enamorats, on es tradició que les parelles s'intercanviïn dos regals: el noi regala a la noia una rosa i ella a ell un llibre. Així que es un dia molt cultural, on els carrers s'omplen de parades on es venen llibres. Jornada clau per les editorials, ja que aprofiten per treure al mercat les novetats literàries més importants de l'any, on també hi ha costum que molts escriptors de renom estiguin a diferents botigues signant els seus llibres.

Però d'on surt tot aquesta ritual? Expliquem-hi el seu origen: no es sap si Sant Jordi va existir realment, però es diu que va ser un militar romà nascut a Palestina l'any 207. D'on ve la seva llegenda es de la historia de la princesa i el drac. Aquesta historia conta que als voltants de Montblanc hi havia un drac que tenia assolat el poble. El seu alè era tant pudent que des de lluny enverinava l'aire i produïa la mort de tot el que el respirava. El drac s'anava menjant els animals de la vila fins que un dia es van acabar. Així que va arribar el torn de les persones. Els veïns van decidir fer cada dia un sorteig entre tots els habitants i que aquell al que la sort destinés seria lliurat a la fera. Però vet aquí que un dia la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove i guapa, molts ciutadans es van oferir a substituir-la, però el rei no els va deixar, va dir que la seva filla era tant com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. Així que la donzella sortí de la ciutat i s'encaminà cap a la cova on hi residia la bestia. Un cop ja dins i quan el drac estava a punt de menjar-se-la, va aparèixer un jove cavaller sobre un cavall blanc. Portava una armadura daurada i un escut amb una creu vermella. Aquell cavaller no era altre que Sant Jordi. La donzella li digué que fugís, que el drac el mataria a ell també, però Sant Jordi li digué que no temés res, que havia vingut expressament per combatre la fera i alliberar-la del sacrifici. En això que el drac va llançar-se violentament cap a Sant Jordi, el qual no va dubtar en clavar-li un bon cop de llança que li va travessar la llengua, caient mort allà mateix. De la sang de la fera que va vessar a terra va néixer un rosa vermella que Sant Jordi va regalar a la princesa en senyal d'amor. Després d'això desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.


domingo, 2 de marzo de 2008

Calçotada



Aquest dissabte ha tocat calçotada familiar a la torre. Per aquell que no ho sàpiga, diré que la calçotada és el fet de menjar calçots. I què son calçots? Doncs una varietat de cebes tendres més suaus, que encara no han desenvolupat el bulb. Els vam menjar acompanyats de la salsa romesco feta per la mama i com no, de segon plat carn a la brasa. Ens vam posar uns pitets casolans fets de paper de diari.
Aquesta tradició és originària de Valls i es sol celebrar en aquest temps, quan arribem cap a finals de l'hivern. Nosaltres sempre fem mínim una calçotada l'any. Ara explicaré com s'obté aquest tan selecte producte. Així que atents, ja que no es un procés curt ni fàcil:

Primer es sembra la llavor de la ceba a la tardor. Quan ha germinat s'arrenca del planter i es posa a terra. Quan creix fins que apunta el cap, es torna a arrencar, allà per l'arribada de l'estiu. Es guarda durant unes setmanes i es talla la part superior. Després es torna a plantar, procurant que quedi mig enterrada amb només la part blanca a l'exterior. A mesura que els brots creixen es diposita terra al voltant de la base a fi de calçar-la, que es d'aquí d'on prové el nom. Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades fins que finalment s'acaba obtenint el desitjat calçot.

Calçots a les brases