Sant Jordi

Avui es Sant Jordi, patró de Catalunya, dia en que es commemora la seva mort el 23 d'abril del 303. Potser és la principal festa després de la Diada, encara que contradictòriament sigui laborable. Es com un dia dels enamorats, on es tradició que les parelles s'intercanviïn dos regals: el noi regala a la noia una rosa i ella a ell un llibre. Així que es un dia molt cultural, on els carrers s'omplen de parades on es venen llibres. Jornada clau per les editorials, ja que aprofiten per treure al mercat les novetats literàries més importants de l'any, on també hi ha costum que molts escriptors de renom estiguin a diferents botigues signant els seus llibres.

Però d'on surt tot aquesta ritual? Expliquem-hi el seu origen: no es sap si Sant Jordi va existir realment, però es diu que va ser un militar romà nascut a Palestina l'any 207. D'on ve la seva llegenda es de la historia de la princesa i el drac. Aquesta historia conta que als voltants de Montblanc hi havia un drac que tenia assolat el poble. El seu alè era tant pudent que des de lluny enverinava l'aire i produïa la mort de tot el que el respirava. El drac s'anava menjant els animals de la vila fins que un dia es van acabar. Així que va arribar el torn de les persones. Els veïns van decidir fer cada dia un sorteig entre tots els habitants i que aquell al que la sort destinés seria lliurat a la fera. Però vet aquí que un dia la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove i guapa, molts ciutadans es van oferir a substituir-la, però el rei no els va deixar, va dir que la seva filla era tant com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. Així que la donzella sortí de la ciutat i s'encaminà cap a la cova on hi residia la bestia. Un cop ja dins i quan el drac estava a punt de menjar-se-la, va aparèixer un jove cavaller sobre un cavall blanc. Portava una armadura daurada i un escut amb una creu vermella. Aquell cavaller no era altre que Sant Jordi. La donzella li digué que fugís, que el drac el mataria a ell també, però Sant Jordi li digué que no temés res, que havia vingut expressament per combatre la fera i alliberar-la del sacrifici. En això que el drac va llançar-se violentament cap a Sant Jordi, el qual no va dubtar en clavar-li un bon cop de llança que li va travessar la llengua, caient mort allà mateix. De la sang de la fera que va vessar a terra va néixer un rosa vermella que Sant Jordi va regalar a la princesa en senyal d'amor. Després d'això desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.