Calçotada

Aquest dissabte ha tocat calçotada familiar a la torre. Per aquell que no ho sàpiga, diré que la calçotada és el fet de menjar calçots. I què son calçots? Doncs una varietat de cebes tendres més suaus, que encara no han desenvolupat el bulb. Els vam menjar acompanyats de la salsa romesco feta per la mama i com no, de segon plat carn a la brasa. Ens vam posar uns pitets casolans fets de paper de diari.
Aquesta tradició és originària de Valls i es sol celebrar en aquest temps, quan arribem cap a finals de l'hivern. Nosaltres sempre fem mínim una calçotada l'any. Ara explicaré com s'obté aquest tan selecte producte. Així que atents, ja que no es un procés curt ni fàcil:

Primer es sembra la llavor de la ceba a la tardor. Quan ha germinat s'arrenca del planter i es posa a terra. Quan creix fins que apunta el cap, es torna a arrencar, allà per l'arribada de l'estiu. Es guarda durant unes setmanes i es talla la part superior. Després es torna a plantar, procurant que quedi mig enterrada amb només la part blanca a l'exterior. A mesura que els brots creixen es diposita terra al voltant de la base a fi de calçar-la, que es d'aquí d'on prové el nom. Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades fins que finalment s'acaba obtenint el desitjat calçot.

Calçots a les brases